 |
||
El CAE
|
||
| El la crosse és un dels jocs indis més coneguts que es jugava de maneres diferents en gairebé totes les tribus, tant en les dels territoris actuals del Canadà com en les dels Estats Units. El seu nom original és baggataway, però els primers colonitzadors francesos li van canviar pel de la crosse per la semblança del pal o raqueta utilitzat pels indis amb el bàcul d'un bisbe. Per als antics indis, el baggataway servia per preparar els joves guerrers per als rigors de la guerra. El baggataway era inicialment un joc violent que desenvolupava, entre d'altres aspectes, el costum de jugar en equip o de protegir-se dels cops dels adversaris. Això permetia als ancians d'escollir els guerrers més susceptibles d'esdevenir caps perquè en el joc havien demostrat més força i coratge. El baggataway tenia, també, un marcat component místic. L'indi, jugant, se sentia vinculat a la natura i testimoniava la seva adhesió als fenòmens divins, tot oferint al Creador la seva vitalitat i la seva força. Els guerrers es preparaven a fons des de força temps abans, amb exercicis, banys, absència de relacions sexuals i dietes apropiades per a un rendiment major. Abans de l'inici del partit, els dos equips acordaven el nombre de jugadors -que podia sobrepassar el centenar per equip-, els límits del terreny - que podia tenir de cent cinquanta metres fins a un quilòmetre i mig- i el premi o l'aposta en joc. A cada extrem del camp, un arbre o un pal clavat a terra representaven les porteries. L'objectiu del joc consistia en fer-hi golpejar una pilota de fusta o de cuir. La pilota podia ser llançada o transportada amb la raqueta, però mai no podia ser tocada amb les mans o amb els peus. Un partit podia durar varis dies.
|
