CAE, formació i serveis socioculturals
Plaça del Milcentenari, s/n
08240 Manresa
tel. 93 872 57 89 fax. 93 876 83 78

DEFINICIÓ DE JOC

Una diversa utilització del mot joc és la que fa difícil, i forçosament incompleta, tota temptativa de definició o de classificació. I encara limitant-nos al context lúdic existeixen nombroses  definicions i classificacions diferents segons si estan fetes des del punt de vista  del psicòleg, del psicoanalista, del sociòleg, de l’animador, del ludotecari...

La definició de joc que ens sembla més senzilla i més completa és aquesta de Roger Caillois a “Les jeux et les hommes” Paris, Ed. Gallimard 1958:

El joc és una activitat:

    • Lliure, a la qual el jugador o jugadora no se sentiria atret si se l’obliga a jugar, perquè el joc quan  és una activitat obligada perd la seva natura de diversió atractiva i joiosa.
    • Diferenciada, circumscrita (tancada) dins uns límits d’espai i de temps precisats i fixats per avançat.
    • Incerta,  on  ni el desenvolupament ni el resultat poden estar predeterminats. Ex: qui guanyarà, qui perdrà, com ho farà?
    • Improductiva, que no crea cap bé material ni cap riquesa.
    • Amb normes,  sotmesa a acords, regles que suspenen les lleis ordinàries i que n’instauren momentàniament unes altres,  que son les úniques que compten fins que s’acaba l’activitat.
    • Fictícia,  acompanyada d’una consciència específica de segona realitat o de franja d’irrealitat en relació a la vida quotidiana.”
EL JOC
PROPIETATS

El fet que el joc sigui lliure és, segons la nostra opinió, primordial. El joc es pot proposar o suggerir. Forçar algú perquè jugui,  ja no és jugar.

Henry Wallon
diu: “ És joc, tota activitat que no té altra finalitat que ella mateixa .
Cal dir també que no hauríem d’utilitzar el terme “ jocs educatius”  per a aquells suports creats amb l’objectiu d’afavorir aprenentatges. Es tracta d’exercicis que poden ser més o menys lúdics, però no son jocs.

Jean Chateau
ho expressa dient: “ l’infant  no juga per aprendre, aprèn perquè juga
I encara: “ Cada joc reforça, aguditza algun poder psíquic o intel·lectual. Per mitja del plaer i de l’obstinació, fa esdevenir fàcil allò que va ser d’entrada difícil o carregós
El joc contribueix a desenvolupar l’esperit constructiu, la imaginació i fins i tot la facultat de sistematitzar (...) d’altra banda, mena al treball.”

Resumint: si es juga és pel plaer, cosa que no impedeix que s’aprengui molt jugant. Nosaltres estem convençuts, contràriament a una opinió molt estesa, que jugar no és perdre el temps fins i tot quan no s’es un infant!
QUÈ TENIM?

Document de formació de la Maison des Jeux de Grenoble

Traducció Anna Puig- CAE